Qui sóc?

El meu nom és Óscar Serquera Muñoz i sóc estudiant de la facultat de magisteri a la UV.

Podria dir que "soy un ciudadano del mundo" però no, els meus orígens es troben a Gandia, concretament a la comarca de La Safor. Sóc, com el meu avi diria, pixaví

D'on ve la meva vocació?

        En un lugar de Valencia, de cuyo nombre no quiero acordarme nació... Ja us avance que no, no va néixer un docent. La meva vocació no ve des de petit, la veritat. Des de ben menut sempre he volgut ser cuiner (ser com Carlos Argiáno deia jo) però el meu pas per l'escola va fer-me anar canviant, fins al punt de voler ser notari de dia (💶💶) i espia de nit. 

        Però en anar creixent, comences a valorar certes coses més enllà de la fantasia o els diners. Després de passar certs processos i tractar amb mestres, els quals van suposar un referent a la meva vida, em vaig adonar que jo també volia contribuir de la forma que ells ho feien amb la societat, doncs hi havia, millor dit, hi ha, moltes coses que canviar, i vull ser part d'eixe canvi, la base del qual, es troba a l'educació.

Un poc més sobre mi...

        La meva principal afició a dia d'avui és eixir amb vida de la carrera de magisteri. Bromes a part. Deixant de banda les aficions que probablement compartisc amb el 99,9% de la població (viatjar, Netflix, eixir de festa... bo actualment aquesta no) sóc, com al principi he mencionat, un amant de la cuina i la gastronomia. De fet, quan viatge a algun lloc, m'interesse per què és menja allí e intente adoptar, mentre dure el meu viatge, les costums que allí es tenen. En resum, sóc amant de la diversitat, i crec que és un dels valors que més em caracteritza, doncs en ella resideix l'essència del respecte, en entendre que allò que ens fa diferents és allò que ens uneix com a persones.

El meu dia a dia

        Fora de la universitat, compagine els meus estudis amb un treball a temps parcial a un gimnàs. Pot semblar estrany, però treballar a un gimnàs m'ha fet adonar-me'n encara més que el meu futur es la docència. Per experiència se que gran part de la gent que ve a entrenar no busca únicament entrenar, si no que es l'excusa per socialitzar. El meu treball per tant no es basa únicament en ensenyar com es fa un deadlift o dir quantes repeticions s'ha de fer per aplegar a la hipertròfia, si no que molta gent necessita moltes voltes ser escoltada, veure que va millorant, sentir-se una mica el centre d'atenció, cosa què entenc com a una bona metàfora de l'educació ja que sóc dels qui opina que a l'escola hem de buscar formar persones per a la vida i, ja que estem, donar-les uns coneixements, però no prioritzar-los per damunt dels nostres alumnes.