Esport "Like a girl"

Aquest matí hem vivenciat una pràctica en la qual ens han fet les següents preguntes:

    - Representa un esport de xic i un de xica amb el teu cos.
    - Anomena un referent, al món de l’esport, masculí i un femení i digues el per què.

A priori m’ha deixat una mica en shock. Com en ple 2020 encara podem fer-nos aquestes preguntes? Però el pitjor de tot, són les respostes que automàticament ens venen al cap. Sí, sabem de sobra que la resposta correcta és “els esports no tenen gènere”, però... és la realitat? Quantes voltes a la TV o als periòdics es referència a dones en el món del futbol? O a homes en el món de la gimnàstica rítmica?. Sense anar més lluny (per no quedar-nos sempre amb l’exemple de les dones i el futbol), la gimnàstica rítmica penalitza als homes per utilitzar algun tipus de falda de complement al cap. Un exemple es el cas del següent atleta, i amic meu:

https://www.instagram.com/p/CIgmwFVAjey/?utm_source=ig_web_copy_link

Per què s’ha de penalitzar a un home per portar falda? Per què un esport ha de fer diferenciacions entre homes i dones en un aspecte com la indumentària? Per anar vestit més “masculí” s’executa millor?

Però deixant de banda aquesta xicoteta reflexió, respecte al vídeo, em deixa un sabor un poc agredolç. Tal volta, allò que més destacaria és com la societat porta a la dona a pensar que fer les coses com ella les fa es pitjor. I es un canvi de mentalitat que pareix venir amb la pubertat o l’adultesa, doncs totes les xiquetes a les quals se’ls ha preguntat entenen que, per exemple, córrer com una xica es córrer com elles ho fan, ja que es allò que són, xiques i no hi ha cap significat dolent en la pregunta. Encara que les dones més adultes a les quals se’ls pregunta sí ho conceben com a un fet d’inferioritat. Pot ser un fet com bé hem dit associat a la “maduresa” o podem interpretar-ho com a un canvi generacional, la qual cosa em sembla més esperançadora, així com em dona esperança l’últim moment, en el qual la dona entén que aquesta expressió inofensiva te una connotació masclista, doncs rectificar es de savis.

Si ens parem a pensar, segur que no es l’única frase estereotipadora que hem sentit. El típic els nens no ploren quan veiem caure a un nen, però quan es una nena, si li diguem ai bonica vine ací, tranquil·la, vols asseure’t un poquet?  Dos expressions antònimes. Per una part, donem a entendre que els xics no han de mostrar el seus sentiments, que han d’aguantar, tragar i passar-ho tot per dins i apliquem tot el contrari a les xiques.

Altres referencies que no passen desapercebudes són aquelles que donen a entendre que una dona esportista (sempre que no siga de gimnàstica o algun altre esport femintizat) és una maxorra. Una volta més, associem que si es bona a un esport que, socialment, és masculí no ho és per ser dona, sinó per tenir atributs d’home, o inclús que l’esport femení no es esport, que no dona el mateix nivell d’expectació com ho fa el masculí i que per aquesta raó no te tanta repercussió social. Fal·làcies al cap i a la fi que amaguen el autèntic transfons del problema, la poca visibilització de les dones a la majoria d’esports.

Des de l’àrea d’educació física, i com a futurs docents, podem i tenim la obligació de treballar els estereotips relacionats amb el món de l’esport. No crec que hi hajen activitats model per treballar i trencar aquests estereotips. Considere que és més un tema de conscienciació social i de naturalitzar l’esport no associat a un gènere. Per tant, no, no pense en com desenvolupar una sessió d'aquest tipus perquè és tracta d'un aspecte que s'ha de canviar amb actituds tant per part del mestre, com dels i les alumnes.

Algunes actituds per treballar aquests temes són:

    - No disgregació per sexes (xics vs xiques).
    - No permetre actituds masclistes o de menyspreu cap a les alumnes pel fet de ser dones.
    - No sexualització de l'esport per part del mestre o la mestra.